Dues ribes que no es miren
Maya Blanc - Paris - 22.6.2004
Original: Deux rives qui ne se regardent pas
Traducció : Belén Molí (AJUT)
Tot i que el medi audiovisual es un dels vectors principals en l’intercanvi d’imatges i, que la Mediterrània és un mosaic de cultures, les imatges no travessen gaire el mar. Com podem obrir els nostres horitzons?
Les pantalles del nord es tanquen als productes del sud
En l’àmbit cultural, el procés de Barcelona ha impulsat les iniciatives encaminades a impulsar “projectes significatius” que siguin capaços de combatre les imatges distorsionades i d’afavorir el descobriment d’una “altra” Mediterrània. Així doncs, els professionals de la imatge han fet una crida per promoure la traducció i la circulació d’obres audiovisuals que mostren les relacions entre veïns dels pobles de la Mediterrània. Hi ha molt en joc, no només a nivell sociològic i cultural, sinó també econòmic. Per exemple, per a una gran part de la població, veure la televisió és la primera activitat quotidiana i moltes vegades l’única font d’informació regular. D’aquesta manera, la televisió influeix en la nostra visió del món. Un bon exemple d’això és el duel Al-Jazirah-CNN durant el conflicte iraquià.
El dinàmic sector audiovisual, es torna cada cop mes obert i, per tant, contradictori, pluralista i plural. Internet, els material multimèdia, la televisió per cable i per satèl•lit i la tecnologia digital obren les fronteres i creen noves formes per difondre i consumir la cultura.
Tanmateix, a la Mediterrània, la creació audiovisual està marcada per forts desequilibris, començant per les desigualtats de medis (humans, tècnics, financers, etc.) La cohesió en el sector de la Mediterrània depèn de la solidaritat financera entre el Nord i el Sud a llarg termini. D’altra banda, entre els països Mediterranis els intercanvis en aquest sector són gairebé inexistents. A la televisió dels països del sud d’Europa, per exemple, li passa el mateix que al Magrib, els espanyols no s’interessen pels continguts dels mitjans grecs de la mateixa manera que un argelí no veu els programes de Tunísia (tot i que tenen la mateixa llengua). I no cal dir que les pantalles del nord es tanquen als productes audiovisuals del sud. Així, els marroquins consumeixen un 80% de programes que provenen del nord, mentre que el nord tan sols consumeix un 3% dels procedents del sud.
“Cada país produeix els seus productes amb la intenció d’exportar-los al sud, però això té uns límits, ja que l’objectiu de cada un és donar un discurs polític, una ideologia i un model cultural específic per a cadascun d’aquests països.” El telespectador magrebí no se sent representat pels programes orientats cap als interessos polítics francesos, remarca Mohamed Abassa (1).
Per a molts professionals àrabs del sector audiovisual, les imatges produïdes i distribuïdes per la Mediterrània són encara massa etnocèntriques. Per a molts professionals europeus, les imatges produïdes al sud, sovint, són utilitzades per les autoritats per a donar una imatge positiva del seu país, la qual cosa ocasiona dificultats a l’hora de treballar plegats. En resum, la cooperació entre el nord i el sud en el camp audiovisual es troba lluny de ser una realitat.
La Mediterrània, ventall de cultures
La producció audiovisual a la Mediterrània no tan sols és poc homogènia, sinó que, a més, està tancada a “l’altre”. Això porta a una mena de tancament individual dins la pròpia identitat nacional. Tant el públic com els professionals viuen en compartiments aïllats. En documentals, pel•lícules, programes... poques vegades es creuen les mirades. Les imatges es reben de manera que siguin consumides i “digerides” ràpidament sense cap mena de discussió que pugui comportar un diàleg crític. Ara bé, seguint l’argument de Pedrag Mavejic, autor de Breviari Mediterrània només a través de les relacions interculturals entre els seus pobles i cultures pot existir la Mediterrània. No és una entitat donada, uniforme, és més un mosaic o un teixit d’històries, cultures, pobles, ètnies, religions... Per tant, hem d’esperar que, dins un projecte euromediterrani, els mitjans audiovisuals juguin un paper important en la difusió d’aquesta diversitat cultural.
La Conferència Permanent de l'Audiovisual de la Mediterrània (Copeam) coneix la importància de la producció audiovisual en el diàleg cultural euromediterrani i reuneix, des de la seva creació el 1994, professionals de la televisió, la ràdio i els productes multimèdia, directors i productors independents, intel•lectuals, universitats, institucions i organismes internacionals. La Copeam desenvolupa projectes audiovisuals transnacionals que afavoreixen el diàleg intercultural a la Mediterrània. Des de l’atemptat de l’11 de Setembre, la Copeam insisteix, més que mai, en el perill que poden crear falses representacions en una regió com la Mediterrània. La conferencia parla del “diàleg de les civilitzacions i les cultures” en contraposició a la teoria del “xoc de civilitzacions”.
L’any 2001, en una conferència sobre el sector audiovisual a la Mediterrània, Andreu Claret, director general de l’Institut Català de la Mediterrània, va dir que “cal reconèixer les nostres diferències i cultivar els elements d’identitat compartida. Crec que per a què això sigui possible, seria bo que apareguessin canals de televisió àrabs –com els que ja hi ha a Europa- i que hi hagués un intercanvi de programes i pel•lícules entre els diferents països de la Mediterrània”. (2) De moment, existeixen canals que el limiten a la informació, com ara Euronews o Al-jazira, o a la parella francoalemanya d’Arte. En aquest terreny, però, els països del sud de la Mediterrània tenen un avantatge: mentre que Europa espera el seu esperanto, l’àrab regna a les ones de ràdio. Veurem algun dia un kawa Babel travessant el mar?
Maya Blanc - Paris - 22.6.2004
Traducció : Belén Molí (AJUT)
(1) Entrevista a Mohamed Absassa, director de l’Absassa Institute, per Benyoub Djilali, Journal de la Copeam, Argel, maig de 2002.
(2) Andreu Claret, Conferència de Tessalònica, 2001.
Conférence Permanente de l'Audiovisuel Méditerranéen
http://www.copeam.org/
Copyright © 2007 Babel International All Rights Reserved
http://www.cafebabel.es/article/11983/dues-ribes-que-no-es-miren.html