document.write('
Bonissim! Una bona desconectada...
Per
Raimon S. (S.FELIU DE LLOBREGAT) -
Atles M\'Gun, Agost 2005
Mai no m\'hauria pensat que tan prop de casa podríem estar tant lluny. Tant com 300 anys enrere, sense tele, ni mòbil, rodejats de berbers i nòmades sorpresos per les nostres excentricitats.
Mai havia fet un viatge "organitzat" i, amb en Pep, mai ens vam sentir dominats per la imatge d\'un guia dominant. Qui dominava era el paissatge, la gent i tot l\'inesperat que no només passava sino que t\'absorvia.
La gent molt amable i amb neguit per comunicar-se malgrat l\'idioma. Tot això culminat per la diversitat de paissatges i desert, rius, muntanyes i camps.
Una passejada enorme! Bislamà
')
document.write(' El sedàs ha deixat passar allò que més em va colpir
Per
Esther B. (GIRONA) -
Atles M\'Gun, Agost 2004
És curiós, en aquest sopar només he recordat coses bones de les vacances del passat estiu.
Vam estar a l\'Atles. Ens va acompanyar en Pep i tres mulers. Vam fer el cim del M\'Gun de 4000m. Quines ganes tenia de fer aquell cim! I ara resulta que, de tot el viatge, és el que menys recordo, vull dir, el que menys m\'ha aportat.
He passat l\'experiència a través d\'una espècie de sedàs que només ha deixat passar allò que més em va colpir, allò que més em va impressionar. El sedàs no ha deixat passar ni la calor, ni la sed, ni la manca d\'aigua, ni la brutícia de la ciutat, ni d\'altres coses que en aquell moment no em van agradar. En canvi el sedàs ha deixat passar les sensacions que proporciona el contacte amb una vida dura, dependent d\'un entorn tan hostil, del contacte amb la natura inhòspita i eixuta... però en definitiva d\'experiències que mereixen ser viscudes. En quatre línies no puc dir res més malgrat tot el que porto dins. Bon viatge!
')
document.write(' El desert a la ràdio
Per
Pep R. (BARCELONA) -
El_quid_de_la_qüestió__(C._Cultura), Octubre 2004
Visc en un món de sons. Paraules, músiques, sorolls. Soc un nómada que, amb ànsies per apendre coses noves, usa cada dia un micròfon per intentar apropar-me a noves sensacions, cultures, olors... No he estat mai al desert, el món del silenci. Però avui, i gràcies al Pep, he trepitjat la seva sorra, he vist la seva immensitat... i he començat a enyorar una vivència que encara no he viscut però que, a partir d\'ara, buscaré a la més mínima oportunitat. Per la teva passió i capacitat de contagiar emocions, moltes gràcies Pep!
D\'un altra Pep (Ruiz), molt sincerament i amb efecte!
')
document.write(' Viatjar representa conèixer
Per
Enric G. (TEIÀ, Maresme) -
Jebel Saghro, Gener 2001
Coses que sovint oblidem a la nostra civilització occidental.
Cal això si, anar amb l\'esperit ben obert i intentar integrar-se el màxim possible, com nosaltres exigim que facin les gents que venen de fora de casa nostra. Com l\'afany d\'integració i respecte que ens mostra en Pep quan està amb les gents d\'aquell país (Marroc). Aquest comportament hauria d\'ésser un exemple per tots nosaltres. Gràcies. Tornarem!
')