document.write('<span class="VerdanaBlack">Aquest massís situat en plè desert, culmina al cim de l\'Amalú Amansur de 2701m (actualment prohibit de pujar-hi perquè hi ha una instal·lació militar de radar).<BR><BR>Els paissatges de roques volcàniques anuncien el Sàhara per la seva aridesa i per l\'escassetat d\'arbres. Espais infinits, pics, barrancs, agulles de roca i altiplans llunars es van succeint. Dins el caos de roques negres, un contrast sorprenent, l\'aigua corre en alguns llocs formant pèlags d\'aigua clara. Els escassos pobles es redueixen a un grapat de petites cases envoltades de palmeres i ametllers.<BR><BR>Alguns grups de seminòmades, (tots tenen casa però no hi viuen només que poc temps al llarg de l\'any), essencialment de la tribu Aït Atta, (però també ni ha d\'Aït Sedrat), viuen sota petites tendes negres de pel de dromedari i durant l\'hivern es refugien aquí, (al Jebel Saghro). A l\'estiu transhumen cap el Gran Atles buscant l\'aigua i les pastures del pla de Tarkeddit o la vall d\'Ulilimt (a 3000 metres d\'altura). Actualment la modernitat comporta la sedentarització de nombrosos nòmades.</span>')